Sa Gerreria

De la mà de dos historiadors de reconegut prestigi, Aina Pascual i Jaume Llabrés, podeu endinsar-vos en alguns dels trets més representatius de la història de la barriada de sa Gerreria. Un passeig virtual ple de detalls que faran que quan passegeu pels carrers de sa Gerreria pugueu gaudir de tot el que ens relaten. No deixeu de llegir aquests textos que descriuen tota una sèrie de detalls sobre l’arquitectura més representativa d’aquesta zona.

L’EVOLUCIÓ URBANA (SEGLES XIII-XX)

Aquest sector de l’antiga parròquia de Santa Eulàlia, comprès entre els carrers del Sindicat i de Monti-sion, ha rebut diferents noms, segons els indrets: porta de Sant Antoni, sa Quartera, sa Gerreria, el Temple, el Call, etc. Els seus orígens urbanístics es remunten a l’època islàmica. Malgrat els pocs vestigis conservats, existí sens dubte una traça precristiana que fou aprofitada pels nous colonitzadors després de la conquesta del 1229. En els segles XIV i XV esdevingué un període d’esplendor constructiva que es manifesta encara en alguns carrers que conserven casals i altres vestigis gòtics.

En aquell temps arrelà la toponímia més antiga vinculada a la importància política de l’emplaçament (plaça de Cort), religiosa (plaça i carrer del convent de Sant Francesc) i, sobretot, comercial (Mercadal, Quartera, Ferreria, Gerreria i els pesos de la Farina, del Carbó, de la Palla, del Formatge, etc.). Precisament, una de les característiques històriques de la zona és que fou el centre receptor i distribuïdor del comerç interior de l’illa. A través de la porta de Sant Antoni entraven la major part dels productes agrícoles i ramaders que es consumien a la ciutat o que s’exportaven. D’aquesta manera, entre aquella porta i l’església de Santa Eulàlia s’instal·laren nombrosos artesans i petits comerciants relacionats amb la puixança econòmica de l’indret.
L’urbanisme medieval es perllongà fins ben entrat el segle XIX. Durant l’època moderna (segles XVI al XVIII) es produïren tan sols reformes estètiques vinculades als corrents artístics europeus que afectaren l’arquitectura monumental.

Les circumstàncies polítiques i econòmiques d’Espanya a partir del primer terç del segle XIX donaren lloc a l’extinció de les institucions de l’anomenat Antic Règim. Al mateix temps, una major consciència de les condicions higièniques i sanitàries de les ciutats provocà una sèrie de reformes en l’urbanisme i en la salubritat pública. En el cas d’aquest barri se suprimiren velles estructures econòmiques com la Quartera, els pesos de la Palla, del Carbó, del Formatge, etc. i, també, les seus dels gremis. D’altra banda, la desamortització eclesiàstica (1835-1837) afectà alguns convents i propicià reformes urbanes profundes: ampliacions i noves alineacions de carrers i creació de places.

La fisonomia actual del barri deu molt a aquestes transformacions vuitcentistes, tant des del punt de vista urbanístic com comercial. En el trànsit del segle XIX al XX lentament desaparegueren els obradors artesans per donar pas a comerços que responien a noves estructures econòmiques vinculades a la industrialització i al comerç d’Ultramar. Així mateix, el creixement de la població suposà la construcció d’edificis d’habitatges que substituïren les modestes cases de menestral. Actualment l’urbanisme existent té interès tant per l’empremta del segle XIX com pels valuosos i escassos vestigis medievals.